|
|
|
|
|
El Tapís de la Creació
Iconografia |
|
|
El doctor De Palol va començar la seva conferència al cicle de «Girona a l'abast», el dia 6 de març de 1986 dient:
«El Tapís de la Catedral de Girona és l'unicum iconogràfic, teològic, d'iconografia de la Salvació més extraordinari que hi ha en tot el món medieval. És una peça absolutament sensacional amb allò que representa i amb l'esforç que representa haver-lo muntat. I no només això, sinó que, ja d'entrada, els he de dir que la persona que el va muntar –l’ordinador per dir-ho d'alguna manera– era un teòleg de primeríssima fila, que es coneixia bé els llibres bíblics, naturalment; però no només es coneixia els llibres bíblics, sinó que es coneixia la tradició que el món cristià, des del segle iii en endavant, havia pouat del pensament antic i del pensament romà, i l'havia transformat en un pensament cristià.»
Tota la iconografia és un camí de glorificació de la divinitat en el seu aspecte teològic de Cosmocràtor i de Pantocràtor, presentat com a salvació final del fidel, amb la gran teofania apocalíptica del Totpoderós entronitzat, presidint un cosmos i un temps etern.
La idea és paral·lela a la romana del saeculum aureum antoninià, amb la mateixa glorificació del poder, en aquest cas terrenal, però divinitzat. No és estrany, doncs, que en un dels seus estudis sobre el cel, el professor Grabar digués del brodat de Girona que és «imitée d’un model antique». (CR 202) |
|
Dibuix del mosaic:
Casa de Mitreu, Mèrida |
|
Dos exemples romans concrets:
El primer és el mosaic anomenat cosmogònic de la casa de Mitreu, a Mèrida.
Presideix la figura jove d’Aeternitas, a la manera de l’ANNVS de Girona. A mà esquerra, el Sol sobre un carro i amb corona radiada, és anomenat Oriens; oposat, a l’altre costat, a mà dreta, hi ha la Lluna, que hom anomena Ocassus. També trobem les estacions i els quatre rius.
Hi ha un altre mosaic, el de Chahba o Filipòpolis, com a glorificació de l’emperador Filip, l’Àrab. Presenta un tema també còsmic, amb accent en la creació, presidida per la figura d’un home, també jove, amb la inscripció Aîon –el paral·lel a l’Any romà, a l’Aeternitas de Mèrida–, envoltat d’un cercle amb la roda del temps (zodíac) (CR 2002)
* * * |
| |
|
|
Cúpula del pòrtic de
Sant Marc de Venècia |
|
El Gènesi:
És molt probable que el Gènesi de Girona derivi d’una recensió de les il·lustracions de l’Antic Testament (oriental alexandrí), molt lligada a la que, a Venècia, serví de model al mosaic de l’atri de Sant Marc, i que, amb tot fonament, s’ha vist lligat a l’anomenat Cotton Genesi. (CR 190)
* * * |
| |
Mapamundi del
Beat de Torí (foli 38r) |
|
Els vents:
La figuració dels vents ha estat representada d’una manera molt original. Es tracta de quatre angelots nus, amb ales petites, i plomes o ales blanques als peus, els quals cavalquen uns bots que pressionen amb llurs genolls; d’aquests bots, en surten els vents. (CR 192)
És interessant l’aparició dels únics vents cardinals volant sobre bots en els quatre angles del mapamundi del manuscrit Beat de Torí (foli 39), vers el 1100. La investigació sobre aquest manuscrit demostra que és una còpia del Beat de Girona (segle x), i fet en el mateix escriptori catedralici.
La presència dels vents en el manuscrit de Torí és evidència de la preexistència a Girona del tapís. (TC 112)
* * * |
| |
Teixit de
Sant Cunibert de Colònia |
|
Espai còsmic:
El Menologi del brodat és típicament medieval en la seva forma plàstica, però tradueix els típics menologia rustica antics. Són incomptables les possibles relacions amb altres exemples de calendaris. Ara bé, cal presentar el paral·lelisme d’aquest tapís amb el tapet de Sant Cunibert de Colònia.
El tapet és molt més complex en les representacions còsmiques i del temps, ja que inclou els quatre elements de la naturalesa i un zodíac. Això seria el que manca en la tercera proposta de restitució iconogràfica del brodat de Girona.
* * * |
| |
Mosaic de
Beth-Alfa (segle, VI) |
|
Una proposta de mossèn Josep Calzada: el mosaic de Beth-Alfa (segle vi)
En la seva publicació, relaciona estructura i missatge iconogràfic. Escriu: «Les imatges no són ídols que s’adoren, sinó que tenen només un caràcter didàctic, per recordar als creients els grans esdeveniments de l’economia de la salvació. Això ens pot portar a establir una relació entre la iconografia jueva i la cristiana. Ideològicament són molt semblants, per no dir iguals: la iconografia sagrada és de mer caràcter didàctic.
L’autor posà el Sol com a centre d’un gran zodíac i encara posà, en els quatre angles, les quatre estacions de l’any. Es tracta, doncs, d’un Calendari. Així tenim, per tant, que l’autor del mosaic de Beth-Alfa en tot el quadre central volgué plasmar la idea del déu solar dispensador dels fruits de la collita anual».
(Revista de Girona núm. 92; El mosaic de la sinagoga de Beth-Alfa i el Tapís de la Creació de la Catedral de Girona; 1980, pàg. 176)
* * * |
|
Constantí IX, Sta. Sofia Constantinoble
Sta. Maria de Barberà
(segle, XII) |
|
Exaltació de la Creu
La narració és centrada per una gran figura imperial, de la qual, malauradament, només resta una part de la gran creu que portava a les espatlles i la part alta de la corona cupuliforme, amb una creueta al punt més alt de la cúpula, corona pròpia de la família dels kamelaukion bizantins. Aquesta imatge ha estat identificada amb Constantí. Recordem el nom que fou donat al brodat en temps de l’emperador Carles I: «Lo drap de Carlemany o de l’emperador Constantí». Però també podria representar Heracli, quan retorna la creu a Jerusalem.
La seqüència de les escenes constitueix ja un relat molt complet, la qual cosa vol dir que la llegenda medieval ja es trobava totalment estructurada, tal com tenim en temps carolingis.
Es pot suposar que hi manquen algunes escenes, tant per les mides de l’emperador del centre de la història, com pels relats més complets que tenim d’aquesta llegenda. Podem seguir la història a través de les pintures tardanes de Santa Maria de Barberà, al Vallès Occidental, on la història continua amb la conversió i el martiri de Judes, amb el nom de Ciríac. (CR 196)
* * * |
| |
O sigui que, pel que sembla, estem no només dintre d’un corrent teològic que derivarà de les idees de creació de sant Pau, que ens diu i ens explica que l’obra de la Creació no s’acaba fins que el Creador ha posat a l’abast del creat la possibilitat de redempció; i no només això, sinó que, a la vegada, està dintre de les idees neoplatòniques del món medieval.
En fi, com poden veure, la cosa és força complicada...
Dr. Pere de Palol
(Cloenda de la conferència «Girona a l’abast. Iconografia de la catedral de Girona». 6 de març de 1986) |
|
|
| Pot quedar algun fragment més? Qui mai pugui relacionar les imatges d’aquest brodat amb alguna peça de col·lecció particular o pública, faci arribar el seu comentari a [email protected] |
|
|
