Primera proposta.

El mes de gener i el mes de desembre ocuparien, simètricament, els quadres dels extrems de la faixa horitzontal. Restarien set espais: el central, probablement circular, si el fem simètric al de l’Any; dos a cada costat, quadrats, amb temes paral·lels a les estacions; o bé, els quatre elements: aigua, terra, foc i aire, les forces de la naturalesa. La proposta és la més simple, però no resta espai per a la figura de l’emperador del centre del cicle de la creu.

* * *

Segona proposta.

Els mesos que falten es posarien a les faixes laterals. Així s’allargaria el brodat amb l’espai del mes de gener i amb el cercle del riu del Paradís. Hi hauria lloc per a dos registres superposats amb la història de la creu, i l’emperador gairebé hi cabria. Podríem omplir els set espais de la faixa de sota amb els dies de la setmana, llevat del diumenge i el dilluns, que ja apareixen amb el Dies Solis i Dies Lunae.

* * *

Tercera proposta.

(Allargar el brodat dos cossos més.)

D’acord amb els raonaments del doctor De Palol, el Tapís de la Creació podria haver estat com el tapet de Sant Cunibert de Colònia, que és allargat i té dues pales iguals als extrems i un gran espai al centre. La representació del temps quedaria tancada amb un zodíac i amb els dies de la setmana. El cicle de la Invenció de la Creu podria incloure una gran imatge reial, probablement la de l’emperador Constantí.

L’any 1891, C. Girbal escrivia:

«Quizás entre estos draps de ras estropeados figuraba el precioso fragmento que en nuestros dias se destinaba a cubrir el pavimento de la Iglesia delante del monumento, que denominaban los empleados ú operarios que lo trataban, la alfombra del Gegant, no sabemos quare causa, y que resultó ser el famoso tapiz del siglo xii representando la Creación del mundo; [...]».

* * *