Segons mossèn J. Calzada i Oliveras, «anem, doncs, a resseguir, en resum, les dades sobre aquest tema, part de les quals donarem en el seu text original; així, anirem veient la representació plàstica, en el nostre Tapís, de cada una de les escenes narrades pel Voragine.

Després de relatar la coneguda història de la victòria de Constantí en el pont Milvio sobre Maxenci, ell, Constantí, “tramés sa mare Na Elena en Jherusalem, per ço que sercás la creu de Jhesuchrist. E quant vench a en Jherusalem, ella féu venir denant si (davant seu) tots los savis de Jherusalem... E quan los juehus hoïren que ella los appellave, espaordits dixeren què us pensats que la regina nos fassa appelar”.

I continua la relació explicant que un dels jueus anomenat Judas, digué:
“Jo sé que ella vol apendra on és lo fust de la creu, en lo qual fo posat Jhesuchrist”

I en sentir això, el jueus digueren a Judes:
“Guarda’t d’açó que tu no li’n digues”.

I efectivament, estant davant l’emperadriu, es negaven a contestar al que ella els demanava, i Elena els amenaçà a fer-los cremar. Davant d’això els savis o notables dels jueus li lliuraren a Judes, al qual santa Elena digué:

“Mort he vida t’es aparellada, Elageix qual te vullas. Mostre’m lo loch qui és appellat Gólgota, on fou crucificat Nostre Senyor, per ço que pusque atrobar la sua creu”.

El jueu Judes, que intentava escapolir-se de la qüestió, abans de morir de fam dintre un pou canvià de parer:

"e dix que ell mostraria la creu... ell anà al loch on la creu era... e sentirem fum bé adorant la meravellosa odor... Apres açó comencá a cavar... ell trobá III creus amagades, les aporta a la regina. On, com ells no sabessen divisar la creu de Jhesucrist d'aquelles dues dels ladres, ells posaren les creus enmig de la ciutat; e aquí ells pregaren Déu que lo mostràs la sua glòria sobre aquelles creus. On, com un jovencell aportàs hom mort per la ciutat, En Judes tench lo lit e posà la primera creu e la segona sobre lo mort; la terça e, mantinent, lo macip ressucità... Aprés açó En Judes se batià (batejà) e ach nom En Quirïach. E quant lo bisbe de Jherusalem fo mort, ell fo ordonat en bisbe... En aprés, ella (Santa Elena) aportà I part de la creu a son fill, a l'altra partida ella jaquí que hom la ornàs en argent"».

(Josep Calzada i Oliveras. «El mosaic de la sinagoga de Beth-Alfa i el Tapís de la Creació de la Catedral de Girona». Revista de Girona, núm. 92. Girona, 1980, pàgs. 197-198)

* * *

Heracli o Constantí?

Tot seguint J. Calzada i Oliveras:
«Però aquest fet de l’emperador portant la creu pertany pròpiament a una festivitat litúrgica que rebé el nom de l’Exaltació de la Santa Creu, i es refereix a l’emperador Heracli I, no a Constantí. Succeí que l’any 614 els perses prengueren Jerusalem d’on se’n dugueren la Vera Creu, i el 3 de maig de 630, o bé 631, és a dir, tres segles més tard de l’època de Constantí, Heracli vencé els perses i tornà solemnement a Jerusalem la creu de Crist. La Invenció de la Santa Creu és, doncs, una festivitat litúrgica diferent de la de l’Exaltació de la Santa Creu, i els fets tingueren lloc amb tres segles de diferència. Ara bé, amb el temps es confongué la història d'ambdues solemnitats, i l’Occident cristià, mostrant més afecció al fet de la Invenció de la Santa Creu, el celebrà sempre el 3 de maig, deixant per al 14 de setembre la memòria de l’Exaltació.
En suma, que és molt probable que el fet de portar la creu, que s'havia d'atribuir a l’emperador Heracli I, s’atribuís a l’emperador Constantí» (Op. cit. pàgs. 198-199).

Barbara Baert, de Katholieke Universiteit Leuven, defensa que es tracta de la figura d'Heracli (Gesta, XXXVIII/2. Nova York, 1999)

* * *

Un darrer element ordenador del conjunt és una cinta vegetal d’una tija ondulada, amb fulles alternades dintre les ondulacions.

* * *