Seguint el text del Gènesi (Gèn I, 2), hem de començar per la imatge de l’àngel de les tenebres (3):

TENEBRAE ERANT SUP FACIEM ABISSI. Al centre, el colom que representa l’Esperit de Déu sobre les aigües (2) amb la seva inscripció: SPS D-I FEREBATVR SVP - AQVAS. A l’altre costat de l’Esperit de Déu, hi ha l’àngel de la llum (4), només amb la inscripció: LVX.

Els dos extrems del semicercle tenen representacions al·lusives a la creació del firmament (5) i a la separació de les aigües (6) (Gen, I, 6):

FECIT DS FIRMAMENTV IN MEDIO AQVARVM i VBI DIVIDAT DS AQVAS AB AQVIS, amb imatges del Sol i la Lluna. El Sol és un bust masculí amb una corona radiada a la manera d’un Apol·lo o d’un Hèlios clàssic. La Lluna és una figura femenina amb el cap tapat com les matrones romanes i una corona d’un creixent lunar.

La part baixa del gran cercle està divida en tres registres. El del mig és ocupat per la creació dels animals (7). Hi ha ocells volant sobre les aigües poblades de peixos i crancs.

Es pot llegir:

VOLATILIA CELI, MARE i CETE GRANDIA. Aquests últims representats d’una manera fantasiosa i monstruosa.

L'escena següent representa Adam, nu i dret, mirant a l’esquerra de l’espectador; amb el braç estirat endavant, dóna nom als diferents animals (8) que l'envolten:

ADAM N INVENIEBATVR SIMILEM SIBI (Gen. II, 20). Es pot veure un unicorn i un grup de caprins i ovins.

La darrera escena del cicle representa la creació d’Eva (9). Adam està adormit i ajagut sobre un terra de flors, Eva surt del seu costat i té per fons un camp verd amb flors i dos arbres. El versicle del Gènesi diu:

INMISIT DNS SOPORE IN ADA ET TVLIT VNA DE COSTIS EIVS (Gen. II, 21). El fons del jardí d’Eva té els dos arbres: el de la Vida - la palmera - i el del Bé i del Mal - la pomera: LIGNV POMIFERV (Gen. I, 10).

Si seguim la il·lustració del Gènesi, hem d’incloure en aquest cicle les imatges dels rius del Paradís (Gen. II, 11-12) que estan a les faixes del cicle del calendari.
De les quatre figures, només es conserva la que porta el rètol GEON (18) i les restes d’un altre dels quatre rius (25). Geon és un home mig nu, assegut, que té un vas d’on surt l’aigua del riu Geó.

El pas del gran cercle al quadrat general del tapís deixa uns espais triangulars als angles, que s’omplen amb les representacions dels quatre vents cardinals (10).

Els vents es representen com figures de joves imberbes, nus, que cavalquen sobre grans bots, decorats amb dues cintes, una a la part gruixuda, i una altra, davant els nois, a la part prima, amb temes de sanefa de teixit. Els nois, a la manera dels puti romans, porten ales als peus i a l’espatlla; amb les mans aguanten dos corns pels quals bufen, i per on surt el vent. Tots porten el seu corresponent nom: SEPTENTRIO, SVBSOLANVS, AVSTER i CEPHIRVS.

L’Any que roda impulsat pels vents en un moviment etern i renovat com en l’esfera del cel, és el pas de les constel·lacions, el Zodíac; i, a la terra, la successió dels mesos, el Menologi.